Història

Hola! Soc el Forn Torras i, com un conte, seré jo qui d'aquí endavant us expliqui la meva història. Tot va començar fa molt i molt de temps a Blanes on hi vivia el rebesavi Torras. Va ser ell qui va obrir el primer forn. Després d’un temps treballant al poble costaner, el rebesavi en va tenir prou de salnitre; va agafar les maletes i les farines i se’n va anar a l’aixopluc del Montseny, a Sant Celoni. Com era forner de vocació i s’havia portat les farines, va ser fàcil: Sant Celoni ja tenia Forn Torras i, eps!, encara hi soc; no m’he mogut ni un centímetre.

Poc després va aparèixer el marrec de la casa, en Jaume. I el rebesavi, que era el seu pare, li va ensenyar a moure’s entre farines, llevat, sucre i, sobretot, a estimar l’ofici que va ser la seva vida fins que en Josep Maria, el seu fill, s’hi va posar al davant. Ah! Se m’oblidava: va ser en aquest moment quan em van donar el sobrenom de forn Can Sant Jaume. En Jaume no sols era forner, sinó que també sant.

Sento no poder-vos donar dates de quan vaig néixer, però jo ja tinc un centenar d’anys i la memòria em falla. Compteu, però, que el nou forner va ser enfornat el 1971. I, ell és la quarta generació d’artesans del pa Torras.

Bé, com us deia, en Josep Maria també de molt petit va jugar entre pans de pagès i barres de quart, tot aprenent a ser forner com l’avi i el pare. Però no en va tenir prou: em va donar un nou aspecte i em va modernitzar. Ho va fer tan bé que si vens a veure’m, encara tinc la mateixa fatxa. Soc vintage, que diuen avui en dia. Com havien fet l’avi i el pare, també es va enamorar i, des d’aquell moment i com ja venia sent tradició a casa, la Carmen -coneguda per molts com la Maria de La Batllòria- es va incorporar a l’equip: ella va ser la cara somrient que rebia els clients que venien a comprar. I, “como el roce hace el cariño”, va aparèixer en Jaume, l’hereu. El motiu Can Sant Jaume segueix dempeus.

En Jaume és qui avui en dia, tot seguint la tradició, el saber fer i la nocturnitat, prepara les delícies que l’Imma ofereix als celonins i a tot aquell que entra per la meva porta cada dia. Si, en Jaume, com els anteriors Torras, també va saber trobar el somrís darrere el taulell.

Veniu a somriure amb l’Imma i les delícies que en Jaume prepara a l’obrador cada nit!

MISSIÓ

Com ja haureu llegit ja sóc més que centenari. Doncs si això us semblen molts anys, què no direu quan us digui que fer pa ve d’antuvi: els nostres avantpassats cavernícoles ja en feien 75.000 anys a.C. El pa és, per tant, l’aliment bàsic que connecta unes cultures amb unes altres. El pa ens equipara. Tots mengem pa. No importa el nostre aspecte físic, no importa on hem nascut ni quan, l’únic que importa és que un bon tros de pa ens apaivaga la gana i sempre ho ha fet. Jo, com tots els meus ascendents, sempre he volgut i vull que als vallesans no els falti mai una llesca a taula.

VALORS

I per tenir-ne una de bona, res millor que una tradició artesana que ha passat de pares a fills durant quatre generacions. Els meus forners han après les tècniques per fer un bon producte, però si el producte és bo, ho és també per l’ús de matèries lliures de conservants i altres químics. Avui tothom parla de la massa mare, nosaltres l’hem fet servir sempre amb destresa, dedicació i, per què no dir-ho, amb passió. Una passió que, des del besavi d’en Jaume fins a ell mateix, és marca de la casa. Sempre m’ha agradat escoltar-los explicant les mides per obtenir un bon producte final, però del que més he gaudit ha estat d’aquelles llargues nits on pares i fills somreien per la feina ben feta tot enfornant en el mateix forn de llenya que, encara avui, cou el pa i tota mena de bolleria.

classicu%202021-03-20%20083429_edited.jp

VISIÓ

I al meu vellet forn de llenya encara li queda molta guerra per donar. Sé que fa temps que es parla de la impressió d’aliments en 3D -que, de fet, ja és una realitat-, però no m’afecta. Menjar és un plaer i si el que endrapes és de bona qualitat, la tradició artesana no està en perill. No m’espanta el futur, ans al contrari, el que nosaltres fem ve de la Prehistòria, ha passat per la Història i segueix en el nostre present. Els canvis mai no l’han afectat i no l’afectaran. Hi haurà una cinquena generació? Encara no ho sé, però el que sí sé és que la Júlia i la Sandra m’estimen i no em deixaran sol. Som col·legues d’aventures que hem crescut a l’aixopluc d’en Jaume i l’Imma.